Amb tres mesos hem avançat el que ens ha costat anys fer i ens hagués costat 5 anys més mínim. Parlo de la transformació digital i la necessitat de les empreses a tenir una vida més digital, poder arribar a la gent, poder treballar, estant tancats a casa.

I durant sis mesos les empreses es plantejaven aquests canvis amb certa pressa.

Però, ha arribat una certa normalitat, tornem a sortir al carrer i… algunes empreses obliden les promeses de canvis digitals.

Sobretot empreses petites, comerços tradicionals.

Fa uns dies va sortir un estudi sobre els comerços a Mataró, que es podria extrapolar a moltes altres ciutats. Els seus resultats són interessants.

Una de les dades importants d’aquest estudi és que només un 24% dels comerços tenen botiga online. I aquestes, la majoria, són grans botigues, no el comerciant petit. També afegeix, l’estudi que més de la meitat no es planteja tenir botiga online.

Les raons pel que el comerç no fa una transformació digital?

Creuen que tenir xarxes socials és suficient. Respecte a altres anys, que la majoria creia que no era interessant tenir xarxes socials perquè els clients no hi eren, sembla ser que s’estan convencent que sí que és interessant però no ho saben transformar en un canal de venda.

Continuant amb la idea anterior, les xarxes socials no donen diners: Les xarxes socials necessiten d’una feina constant darrera, una feina de formigueta que transforma curiosos, lectors, en compradors. Si els hi posem fàcil. Les xarxes socials volen temps i s’han de veure com una inversió. Amb la comunicació es crea una visibilitat que no s’obtindria d’una altra manera i es genera un valor que repercuteix positivament a la marca. Aquesta visibilitat ha d’anar acompanyada d’altres eines que ajudin a fer el pas al curiós, al lector, a la compra.

Falta de temps i coneixement. És la excusa més habitual en les empreses que no fan el pas endavant de comunicar online. I és una excusa. Una manera de no saber veure el valor que té actualitzar-se i acostar-se als consumidors, ja que la majoria d’ells ja formen part del món hiperconnectat i és el que volen i esperen dels comerços on compren.

Un cop eliminada la primera creença, la de no veure-hi utilitat, el factor temps i coneixement disminueixen.

Una bona comunicació a les xarxes socials no significa estar tot el dia davant de l’ordinador pendent del que ens diuen, o de què publicar. Tampoc defensaré la part contrària, que amb 10 minuts al dia en tens prou i que és fàcil i ràpid. Hi ha un entremig, que pot portar una feina inicial, però amb una bona estratègia de comunicació i una bona planificació, amb una estona al dia es pot monitoritzar la presència a les xarxes socials.

No veure el que els fa diferents: O el que és el mateix, no pensar en humanitzar la marca. Posant un exemple senzill, una cortina la puc comprar a Ikea o a la botiga del centre, experts en cortines. La decisió preu tindrà un pes, no l’únic. Perquè si conec com treballa la botiga del centre, si m’ensenya decoracions especials amb les cortines com a protagonistes, si em parla directament a mi i veig que els nostres gustos, els nostres valors, són semblants, perquè no li hauria de comprar a ella?

És una de les idees per les que el catàleg d’Ikea triomfa. Es posa a la nostra pell, ens ven un estil de vida. I si aquest estil de vida és el nostre, li comprarem. La botiga tradicional ha de saber vendre això. I es fa humanitzant la marca, ensenyant els seus valors i la gent que hi ha a darrera.

I què pot fer el comerç per avançar?

I per acabar em quedo amb la reflexió de la Dolors Guillén: “Formació especialitzada, assessorament en termes digitals i orientació de com fer de la seva botiga una estratègia global de negoci”.