Arriba la temporada dels resums anuals, dels aprenentatges i de les tendències de tota mena. He de reconèixer que em fa certa mandra parlar-ne.

D’algunes tendències ja en vaig parlar a la newsletter, encara que vaig dubtar força abans de fer-ho. Quant als aprenentatges o als resums anuals… són pura xafarderia, però acceptem-ho, ens encanta llegir-los. Veure com li va a l’altre, encara que només expliqui el costat bo.

Tot i això, enguany he pensat a donar la meva opinió basada en la meva experiència. Això sí, els meus resums són meus, molt ben guardats. Intentaré explicar-me fins allà on, per a mi, hi hagi una línia vermella. Espero que s’entengui prou bé el context.

La curació de continguts: molt més que diferenciar-se

Per a mi, la curació de continguts no té, com a objectiu final, simplement diferenciar una marca. Va més enllà: és una manera de comunicar. Curar continguts significa posar en context, aportar coneixement, evitar fake news i ajudar a entendre millor el món.

La curació de continguts consisteix a seleccionar, organitzar i aportar context a informació rellevant dins l’excés de dades on vivim. Per a les marques, això genera autoritat i credibilitat, alhora que estableix una connexió més profunda amb el lector.

Aquesta idea és la que em mou des de fa anys, des que vaig començar a curar continguts de manera conscient. Crec que tots curem continguts més sovint del que ens pensem en el nostre dia a dia comunicatiu, encara que no sempre en siguem conscients.

Durant molt de temps, m’ha costat explicar aquesta feina i moure’m en aquest model de comunicar i, alhora, guanyar-me la vida. En els meus inicis, vaig treballar com a community manager per a diverses marques. Però fa més d’un any, després d’un procés llarg, vaig decidir abandonar aquesta etiqueta. Ara em defineixo només com a curadora de continguts.

Ho puc aplicar a les xarxes socials? Sí. Però no soc community manager. Això implica que sovint he d’explicar-me més, ja que no puc resumir la meva feina en una o dues paraules. Per això una part important de la meva tasca és pedagògica: fer entendre què és la curació de continguts i per què és tan valuosa.

Això sí, durant tot aquest any hi ha hagut una idea que no he deixat de tenir al cap: vull curar contingut que sigui més profund. Acceptem que, en el món actual, hi ha poc marge per aprofundir en els continguts. No és una tendència dominant (tot i que més d’un ho voldríem, com la Marina), però sembla que a poc a poc tornem a valorar les lectures pausades. Ara només cal que els creadors i creadores també trobem el temps per crear amb calma.

Segons les meves notes anuals, aquesta reflexió acaba sempre amb la mateixa idea: “I sobretot pensant en què em porti diners i clients, tot i que a vegades penso que la curació més profunda no sé si me’ls portarà, almenys a mig termini.”

La meva experiència: newsletters i la satisfacció de la feina invisible

M’he centrat i he apostat, sobretot aquest any, per les newsletters de contingut curat. M’ho passo molt bé buscant notícies, pensant en alguna cosa curiosa alhora que en el que em demana el client, resumint i extraient les idees clau i escrivint una newsletter. En alguns casos m’he cremat, com aquell client que vol una newsletter diària, ben aviat al matí. Client somiat, que acaba rebaixant necessitats i jo agraeixo poder respirar.

Aquest any, la meva feina s’ha centrat principalment en les newsletters curades. És un procés que m’apassiona: buscar notícies, seleccionar-les amb cura, extreure les idees clau i crear contingut que connecti.

He somrigut orgullosa quan he vist comentaris a les xarxes d’una clienta agraint que parlés d’un tema concret o que donés a conèixer una notícia. És la feina invisible, aquella per la qual no em quedo l’agraïment directament, però que conec i em satisfà. Objectiu aconseguit.

I he tingut mil i una idees. Que al final es resumeixen en una o dues. Ho veig quan, utilitzant chatGTP com a coixí a qui explico els meus dubtes (prompts? No, jo li parlo com si fos el meu soci, li reflexiono i que ell en tregui conclusions). Li explico reflexions de mil maneres diferents, i ell sempre arriba a la mateixa conclusió. D’acord, ChatGPT, missatge rebut: durant el 2025 et faré més cas!

Aquestes idees, com no podria ser d’altra manera, giren al voltant de les newsletters. Com acostar-les més a tu, oferint un preu assequible i amb contingut de qualitat.

Decisions importants: apostar pel català i per Substack

Durant aquest any, després de molts dubtes, vaig decidir deixar Mailchimp per passar-me a Substack. Era una prova, un intent de fer alguna cosa diferent. No volia canviar la meva newsletter de cap a peus, i en vaig llançar una versió en castellà. Però, amb el temps, la versió catalana va acabar ocupant tot l’espai, i la castellana va desaparèixer.

Les raons? Moltes. Tot i que treballo en castellà i català, sempre m’he expressat millor en català. Si em sents parlar, ho tens més que clar! A més, defenso el contingut en català, però no m’ho aplicava. També crec que em diferencia, per bé i per mal (tot i que, si fos només per diferenciar-me, podria fer-ho en anglès, així que no és excusa). Finalment, vaig descobrir una petita comunitat catalana a Substack que, què voleu que us digui, m’encanta. Serem pocs, però hi ha qualitat.

I el futur, cap a on va?

Per continuar demostrant la importància de la curació de continguts.

Per fer més cas a chatGTP i avançar amb Essencial News.

Per continuar escoltant la IA i i plantejar nous projectes, com un curs o una guia sobre curació de continguts.

I, tot i això, sé que no faré cas al gurú de torn ni a l’expert, ni tan sols al mateix ChatGPT quan em digui com puc donar-me a conèixer. M’agrada anar a contracorrent. I, de fet, ja tinc alguna idea de com mostrar obertament una newsletter curada de sector.

Per reprendre idees com el Trendscurate Studio, que vaig deixar aparcat, però amb el que hi confio. Un servei per aplicar les tendències al teu sector, oferint-te informació, recursos i idees concretes.

Per escriure un cop al mes aquests assaigs. Llegir els que trobo a Substack, de persones a qui admiro, i continuar pensant: de gran vull ser com elles. Per què sí, crec que el contingut llarg serà tendència aviat (ja t’ho he dit que vaig a contracorrent?)

Durant algun dia de l’any, segons les meves notes, vaig escriure: Com em passa sovint, tinc la sensació de no haver fet res, de no haver avançat. No sé si he avançat, però sí que veig un camí per aquest 2025. Un focus. Una idea que em fa somriure.

La curació com a camí per avançar

Em repeteixo: la curació de continguts no és només una eina de treball; és una manera d’entendre la comunicació i el món que ens envolta. I em reafirmo. Vull oferir continguts rellevants amb profunditat, malgrat viure en un entorn saturat d’informació ràpida i superficial.

Les meves experiències amb newsletters, clients i eines com Substack m’han permès explorar noves vies i entendre millor què vull fer. La curació és pedagògica, diferenciadora i una manera d’aportar valor real, tant per a les marques com per a les persones que em llegeixen.

De cara al 2025, el camí és clar: aprofundir en aquest propòsit, seguir creant contingut que inspiri i connecti, i apostar per projectes que em permetin créixer com a curadora i creadora.

A contracorrent. Feliç.

El títol és una frase de Only murders in the building