De sempre m’havia considerat una persona tímida i vergonyosa. Això encara ho tinc, la vergonya. M’agradava moure’m en ambients de poca gent, escoltar més que parlar i sobretot passar desaparcebuda. No m’agrada cridar l’atenció.

Però quan llegia llibres on es descrivien tímids o quan algú parlava de timidesa, el típic rubor, les galtes vermelles, i el voler amagar-se, a mi no m’encaixaven. Pensava que era una timidesa diferent, la meva.

Una introvertida en el món de la comunicació? En el món on tothom vol ser conegut?

Com comunicar quan ets introvertida?

I d’alguna manera vaig trobar una altra paraula que em definia millor: introvertida. I allà sí que m’hi vaig veure. I una frase: llavis quiets, ments ocupades (quiet lips, busy minds)

Sí, si abans deia fluixet que era tímida ara dic fort que soc introvertida.

Com es treballa el no voler ser el centre d’atenció?

Escoltant

Els i les introvertides tenim una cosa bona, principalment. Escoltem molt. Fins i tot quan semblem que no hi som estem atentes a la situació i als comentaris que es generen al nostre voltant.

Aprofita per preguntar, per obrir debats i també per llegir el que comenten els teus clients a les seves pròpies publicacions per extreure’n idees o oferir respostes.

Explica

No sé si és una característica de les introvertides però meva segur. Analitzo molt, a vegades massa. Estudio totes les possibilitats abans de fer alguna cosa. Però la veritat és que quan arribo a una conclusió aquesta la tinc ben raonada.

Això serveix per donar resposta o saber explicar del perquè de les coses. Les idees complexes les pots portar cap a explicacions més simples i pels no entesos és un punt a favor que t’agraïran.

La teva veu. Quieta? Potser sí.

Ja ho he dit abans, m’agrada passar desaparcebuda i això fa, que a vegades envejo, tenir una iamtge més oberta, més feta amb humor o amb una imatge molt acolorida. Però també és la gràcia dels introvertits, utilitzar aquesta veu nostra més pausada. I quan més teva sigui, més autèntica.

Mostra’t tal com ets

I aquesta és la clau. Si realment volem ser reconegudes, si volem ser diferents a la resta, mostrem-nos tal com som. Amb les coses bones i les dolentes. Amb el neguit que tenim a dins i que ens ajuda a treure idees i la imatge pausada que oferim.

Perquè introvertida no vol dir tranquil·la. Introvertida vol dir tenir un cap ple d’idees per oferir a aquells que van més perduts.

I tu, formes part del club de les introvertides?