fbpx

Cultura contra el burnout: poden els museus ser part del benestar laboral?

De petita, a casa, estava envoltada de llibres d’art. No hi havia viatge que no inclogués una visita (o dues, o tres) a un museu. Allà, estudiàvem la llum, els vestits, la representació o les llegendes. Amb els llibres, repassant quadres, aprenia sobre mitologia o cultura clàssica.

Amb els anys, les visites als museus s’han reduït més del que m’agradaria. M’agrada observar amb curiositat i somriure quan algú fa servir referències pictòriques en les seves presentacions. M’agradaria poder intercanviar impressions sobre per què ha triat aquella obra en lloc d’una altra i quin significat li ha volgut donar. M’agradaria tenir temps per entrar a un museu, seure en una butaca davant d’una obra i quedar-m’hi una bona estona. No només analitzant, sinó també divagant.

Com passa amb tot, ens falta temps.

El temps per observar sense pressa, per deixar que una pintura ens parli, per connectar amb l’art més enllà d’una visita ràpida i programada.

Office in a Small City Edward Hopper

Aquesta manca de temps no només ens afecta en l’àmbit personal, sinó també en el laboral. Els ritmes accelerats, les pressions i la constant exigència de productivitat ens desgasten. L’estrès laboral i el burnout s’han convertit en problemes estructurals en moltes professions. I és aquí on l’art pot tornar a tenir un paper fonamental.

A València, sis centres de salut han iniciat un projecte per recomanar visites a museus a persones soles o que no fan exercici físic. Aquest no és l’únic projecte que apropa la cultura als grups més vulnerables. El Museu de Sitges, i altres museus de Catalunya van llançar, just després de la covid, el programa RecuperArt-19, orientat a millorar l’estat anímic i emocional, i a combatre l’estrès posttraumàtic dels professionals de la salut. Durant el juliol de 2020, es van realitzar diferents recorreguts terapèutics.

L’art, com el temps, no hauria de ser un luxe. Potser és hora de reivindicar-lo també en el món laboral.

Cultura contra el burnout: poden els museus ser part del benestar laboral?

Si l’art pot tenir un efecte terapèutic en persones que pateixen soledat o en professionals de la salut esgotats per l’estrès posttraumàtic, per què no podria ser també una eina per a qualsevol treballador que afronta la pressió diària del món laboral?

Ja sigui per la situació viscuda durant la covid, el teletreball com a forma de control (assegurar-se que treballem les mateixes hores, que hi som presents com a una oficina, o treballar fora d’hores) o el ritme vertiginós que portem des de fa temps, on es busca la màxima productivitat sense tenir en compte el benestar del treballador, estem arribant a nivells alts de burnout.

D’aquest mal han sorgit tendències com la gran renúncia i el quiet quitting, entre d’altres.

El baño, Joaquim Sorolla i Bastida

Algunes empreses han començat a plantejar canvis: jornades laborals reduïdes, programes de mindfulness o espais de desconnexió dins de les oficines.

Però, si la ciència avala que l’exposició a l’art pot ser beneficiosa per a la ment, per què no plantejar també la cultura com una eina de benestar laboral?

L’art com a via d’escapament i regeneració mental

Visitar un museu pot semblar, en aparença, una activitat de lleure més. Però la seva influència en la ment va molt més enllà. L’experiència estètica que ofereixen els museus trenca amb la rutina, activa la creativitat i genera un espai de reflexió i introspecció.

Diversos estudis en neurociència han demostrat que l’exposició a estímuls artístics activa àrees del cervell associades amb el plaer, la motivació i la recompensa, contribuint a una major resiliència davant de l’estrès. Això té implicacions directes en l’àmbit empresarial: canviar d’ambients, entrar en zones amb estímuls visuals diferents, artístics, dona una nova visió i ajuda a la capacitat d’innovació. Ens tornem més creatius. I això significa, principalment, a tenir noves maneres de veure les coses, de sortir de la capsa, de pensar diferent.

A més, la reducció dels nivells de cortisol, com demostren algunes investigacions, es tradueix en una resposta fisiològica que pot millorar la gestió de la pressió i la productivitat. Integrar activitats culturals, com ara visites a museus o tallers artístics, pot funcionar com una estratègia de benestar laboral, afavorint un equilibri entre la productivitat i la salut mental dels treballadors.

Un estudi de la University College London va concloure que exposar-se a l’art provoca una activació cerebral similar a la que experimentem en moments de benestar o eufòria. No és casualitat que a països com el Canadà o el Regne Unit els metges puguin prescriure visites a museus com a part d’un tractament per reduir l’ansietat o la depressió.

Danaide. Auguste Rodin

A més, l’art pot ser un espai de desconnexió activa. Una visita a un museu requereix participació activa: observar, interpretar, qüestionar-se, sentir. Com el que feia jo de petita, quan visitava museus o m’endinsava en llibres d’art. Inventava històries, posava en context, m’emocionava. Aquestes petites coses, a part d’ajudar-nos a desconnectar, estimulen la creativitat.

Un canvi de mentalitat necessari

Però perquè la cultura sigui realment una eina de benestar laboral, cal un canvi de mentalitat. No podem seguir considerant els museus, i la cultura en general, com un actor secundari o com una activitat de luxe.

Hauríem de ser capaços d’integrar l’art en la vida laboral de manera orgànica. Això no vol dir només oferir descomptes per a museus als treballadors, sinó crear espais on la cultura formi part del dia a dia. Imaginem sessions de feina en espais museístics (molts tenen sales de tallers, per què no utilitzar-les com a oficines de tant en tant?). Podríem crear clubs de lectura a l’oficina, zones per teixir amb companyia o espais on els treballadors puguin trobar llibres, pel·lícules i música per explorar.

Tenint en compte que passem una gran part de la nostra vida treballant, té tot el sentit del món buscar estratègies per fer que aquest temps sigui més enriquidor i sostenible a llarg termini. I potser la resposta no passa per més reunions sobre gestió de l’estrès, sinó per permetre als treballadors el luxe —o la necessitat— de seure davant d’un quadre, observar-lo amb calma i, per uns instants, deixar-se portar per la imaginació.

A la teva empresa, creus que es podria integrar la cultura com a part del benestar laboral?

Leave a reply

Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.