Els passats dies 25, 26 i 27 de maig es va fer a Barcelona i a Girona les 16 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació que organitzen el COBDC.

És el primer any que participo d’aquestes jornades i ho vaig fer presentant un pòster i defensant-lo el dijous, junt amb altres experiències com les de la biblioteca del Museu d’Art de Catalunya o la de la secció de Música de la Biblioteca de Catalunya.

Seria bo que es posés en valor el perfil del curador de continguts.

És una idea que em corre pel cap des de fa temps. Poc en parlem, apart dels que ens hi dediquem més profundament, al perfil de curador de continguts. I és un perfil que cada cop es detecta més, sobretot en les newsletters.

I això és el que vaig voler analitzar.

Tal com indica l’estudi de Chus Naharro, un 93% de les newsletters actuals tenen menys de 5 anys, i d’aquest 93% més del 50 tenen menys d’un any. I bona part d’aquestes newsletters tenen una cosa en comú: la compartició de notícies interessants.

No són tant newsletters dirigides a campanyes, sinó més aviat d’entreteniment o d’informació.

Quines newsletters vaig analitzar?

En vaig triar 40. Entre nord-americanes, angleses, espanyoles i catalanes, i alguna de francesa. Per fer la tria vaig considerar important:

• Tipus d’informació que contenia, els enllaços compartits i com es presentaven aquests continguts.
• Quina vinculació hi havia entre la feina del creador i la newsletter
• Que el creador s’autoproclamés curador
• Que en la descripció de la newsletter es detallés que hi havia compartició de notícies, idees o altres continguts interessants.

El primer punt era imprescindible. Si no compartien contingut no em servien, no estaven curant contingut de tercers. Els altres eren extres que em servien per seleccionar millor i centrar-me en les que realment m’interessaven.

Definició newsletters curades

Abans de continuar, hem de tenir en compte que les newsletters curades es defineixen per:

• Cerca i monitorització de contingut específic
• Selecció dels continguts
• Validació dels continguts com a fiables
• Caracterització en format resums, extractes o reflexions al voltant de la publicació compartida
• Compartició d’aquests continguts a través de la newsletter

Algunes de les newsletters analitzades tenen entre entre 5 i 10 enllaços a contingut extern i de tercers. Aquestes eren la majoria. Tot i que altres tenen un sol enllaç però amb una reflexió prèvia per posar-ho en context.

L’eina per crear marca per un curador de continguts existeix, les newsletters.

És una bona oportunitat per crear marca personal a diferents professionals, com són els curadors de continguts, un perfil entre els bibliotecaris i els perfils més marqueterians.

Tot i notar-se com aquestes newsletters serveixen per crear marca personal i que tenen una bona part de curació de continguts com a valor que les fa especials, pocs creadors de newsletters es consideren a ells curadors de continguts. És el cas de Javier Guallar, Eva Sanagustín, Miquel Pellicer o Eva Morell. A les newsletters nord-americanes sí que es detecta més aquest perfil de curador de contingut.

Creador, curador o…

La majoria de creadors, als que se’ls hi va consultar, no es consideren curadors de continguts i per tant no busquen crear marca personal com a curadors. Es vinculen més en altres perfils com periodistes o creadors.

Les raons? Moltes i a les que no vaig entrar a l’estudi. Però sí que detecto que encara ens costa veure aquí un perfil. El de curador. Lligat molt estretament amb el creador de continguts i amb tasques molt semblants. I que fa que no es descarti que un creador, un marqueterià o un periodista pot fer curació (i molt ben feta) però a vegades cal marcar perfil propi. No és una tasca més.

Si separem el copywriter d’un content creator, o definim el community manager separant-lo de tota la resta de perfils de la comunicació, perquè no fem el mateix amb els curadors?

I perquè les newsletters i no altres xarxes socials?

Aprofitant la rebuda que estan tenint les newsletters aquests últims anys, i unint-ho en la versatilitat de les eines de correu electrònic, fa que sigui un format ideal per als creadors que volen dedicar-se a la curació de continguts.

Les newsletters, per la seva adaptació a qualsevol format (permet text, audio, imatges, vídeos i links en una mateixa publicació) i pel fet que la seva lectura no demana una acció immediata, és una eina bona per a poder dedicar recursos i temps en el seu contingut. Sobretot quan aquest contingut és curat.

Les xarxes socials, al haver d’adaptar el format a la xarxa social, no faciliten la feina de curar contingut. I a més la seva immediatesa fa que moltes vegades aquest contingut es perdi o no sigui valorat com hauria de ser. Però no és impossible fer-ne. Twitter potser és la meva preferida per aquesta tasca. Però no oblidem Instagram, com va presentar a María José Sola a la seva comunicació sobre 7 opcions per curar continguts d’Instagram sense Instagram.

I el sector bibliotecari

Les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació estava centrada en el sector de les biblioteques, tot i donar veu a altres perfils molt vinculats a elles. En aquest post m’he centrat en la curació de continguts a les newsletters sense entrar en el tema de com pot ajudar a crear marca també pels bibliotecaris.

En el pòster, que podeu trobar a sota, en faig una petita reflexió, sobre el paper de les bibliotecàries i com poden fer curació a través dels butlletins electrònics.