L’estiu era el brat summer. Al cap de poc va arribar el demure (i el seu very demure, very mindful). Així de ràpid van canviant les tendències. Ja no són modes que duren mesos o anys, sinó microtendències. Impulsades per la moda ràpida i les xarxes socials, aquestes han convertit la novetat en una religió. Les microtendències no afecten només la moda: formen part d’un sistema que ens empeny a consumir i a canviar contínuament.

Potser, com a contraposició a aquest canvi constant, està sorgint una alternativa que ho engloba tot i que permet actuar d’una manera més pausada i d’acord amb el moment en què ens trobem: les vibes.

Les vibes no són simplement una estètica, sinó una manera d’habitar el món. Representen un canvi cultural profund que prioritza la connexió, l’autenticitat i l’autodefinició, deixant enrere la persecució compulsiva de la novetat. També responen a un cansament col·lectiu amb la moda ràpida i l’exigència d’estar sempre al dia. La gent busca un equilibri entre expressar-se i no caure en l’obsessió per la novetat.

Les vibes no són un objecte ni una peça de roba. Amb una visió més holística, es poden entendre com una energia. Una energia que et dona llibertat per adaptar tendències, moods i sensacions al teu dia a dia i a cada moment del dia. Una vibe pot influir en com et vesteixes, què escoltes, com passes el cap de setmana o fins i tot com parles. Una mateixa persona pot tenir diferents vibes: una cozy vibe un diumenge plujós, una chaotic vibe quan estàs inspirat, o una dark academia vibe en un període introspectiu. Alguns creadors de contingut ja han adoptat aquesta perspectiva, compartint les seves rutines i estils de vida a TikTok, YouTube o Instagram d’una manera més fluida i personalitzada, sense la pressió d’estar dins d’una tendència concreta.

Una passada pel feed de Pinterest demostra que els continguts que més inspiren actualment estan relacionats amb el que vols sentir i com et vols inspirar en un moment concret. Pot ser amb un menjar especial, un vespre amb amigues o una estona de lectura tranquil·la. Les imatges i els collages no transmeten tant una tendència com un sentiment. Una vibe.

Aquest desig de trobar espais més autèntics i menys accelerats també es veu reflectit en el creixement de Substack i les newsletters personals. Cada cop més gent busca un ritme més pausat en el consum de contingut, allunyant-se de la immediatesa de les microtendències. Sí, hi ha newsletters temàtiques de negoci i creixement digital, però també n’hi ha moltes que funcionen com un diari personal, com eren els antics blogs. En aquestes newsletters, qui escriu parla de rituals, de petits detalls que defineixen la seva existència: el cafè del matí, un passeig per un barri vell, l’estona de lectura un dia de pluja. Són textos atemporals, que pots llegir en qualsevol moment perquè el que transmeten és una sensació, un estat d’ànim que pots compartir en qualsevol moment. Aquest tipus de contingut genera respostes i comentaris de gent que s’hi identifica, creant una comunitat més connectada.

És en aquest punt on les vibes es troben amb el custom content com a resistència cultural. Totes dues són formes de desacceleració en un món que ens empeny a consumir i produir sense parar. Aquestes newsletters, aquestes petites històries, ens conviden a tornar a connectar amb els moments senzills i amb l’autenticitat de la vida quotidiana. D’aquí que aconsegueixin més interacció.

A més, aquests escrits, a part d’obrir la finestra a una vida d’un altre, una vida que podria ser la teva, que comparteix vibes, són també una manera de fer una pausa. D’oblidar per una estona la velocitat de les notícies. No és només nostàlgia pels antics blogs o per una època menys saturada de contingut. És una nova manera d’entendre què vol dir crear i compartir: no des de l’afany d’agradar a tothom o de viralitzar-se, sinó des del desig d’expressar alguna cosa real. Una mena de conversa silenciosa entre qui escriu i qui llegeix, basada en emocions compartides.

Aquest impuls d’escriure sobre com et sents, com és el teu petit món i mostrar-te vulnerable, real i emocional (sigui quina sigui la vulnerabilitat o l’emoció), està profundament connectat amb la fatiga que genera la superficialitat de les xarxes socials. Ens estem cansant de lluitar per aconseguir atenció, de lluitar contra algoritmes que no ens acaben d’aportar el que busquem. I les vibes, així com el custom content, ofereixen una resposta: contingut que no busca competir amb la velocitat del món, sinó que convida a aturar-se i a sentir.

Per què les vibes són una resposta a la cultura de les microtendències?

Les vibes representen una alternativa radical perquè proposen viure d’una manera que no es pot reduir a un producte. Això desafia directament la lògica de les microtendències, que necessiten objectes concrets per vendre’s. Aquí hi ha algunes diferències clau:

1. Les vibes són sostenibles, les microtendències noLes microtendències exigeixen una renovació constant: roba nova, accessoris nous, fins i tot canvis de gustos que s’han de consumir a un ritme vertiginós. Les vibes, en canvi, són atemporals. No necessites comprar res per tenir una nostalgic vibe: pot provenir de cançons antigues, llibres vells o records de moments passats. Això fa que les vibes encaixin amb una consciència més sostenible i personal.
2. Les vibes són personals, les microtendències són impersonalsLes vibes són flexibles i permeten la personalització. No hi ha cap manual que t’indiqui com has de crear una cozy vibe o una dark academia vibe: ets tu qui l’interpreta segons les teves necessitats i preferències. Les microtendències, per contra, són més autoritàries: et diuen exactament què has de portar o què has de comprar.
3. Les vibes connecten, les microtendències divideixenUna vibe crea una atmosfera que pot ser compartida: una festa amb llums tènues i música jazz pot crear una relaxed vibe que connecta tothom en aquell espai. Les microtendències, en canvi, són sovint eines de diferenciació: o les segueixes o quedes fora del joc.

Seran les vibes una altra tendència? És possible. Però també és cert que toquen un punt més profund: un canvi cultural, una nova manera de mirar el que ens envolta. Potser, en aquest futur, deixarem de veure les coses com objectes a consumir i començarem a viure-les com experiències que ressonen amb nosaltres.

La frase és d’Anaïs Nin, i la diu la protagonista de Fleabag, en un dels seus monòlegs a càmera.

Totes les imatges, de Pinterest.