Quantes notícies has llegit sobre el coronavirus durant aquests últims 4 mesos? Quantes de les notícies que has llegit eren rumors? Els rumors s’escampen ràpidament i hi ha moments que és difícil saber si es tracta de notícies veritables o de notícies falses.

Vivim en un món ple de notícies que arriben de tot arreu. A vegades no sabem l’origen exacte. Arriben, s’escampen, les diuen personalitats importants… i ens les creiem. Són les tan conegudes últimament com a fake news. Els rumors de tota la vida. Perquè les fake news no són solament notícies que crea algun diari, alguna persona amb influència, per desprestigiar a una altra persona o govern, empresa, ciutat. Pot ser també el rumor que hem escampat nosaltres mateixos, potser inconscientment.

Per això és important saber diferenciar les notícies reals de les fake news.

I com ho podem fer?

Aquesta infografia de IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions), dirigida a les biblioteques, ens serveix com a model a seguir quan ens arriba una informació. Contrastar-la sempre.

• Assegura’t quina és la font d’informació. No només qui t’ho envia, també la web d’on surt.
• L’autor de la notícia és algú real? És algú amb solvència contrastada?
• De quan és la publicació? Una notícia, real però de fa 4 mesos explicada ara com a actualitat  és una fake news sinó aporta alguna dada rellevant pel moment en el que estem.
• La teva opinió i coneixement. Sí, el biaix que pots tenir tu davant de la informació. Afecta el teu biaix a l’opinió que et pots formar sobre la notícia?
• Llegeix entre línies. Llegeix el text sencer. Llegeix i analitza. No et quedis amb el titular, que moltes vegades es fa utilitzant tècniques per atraure l’atenció.
• Hi ha fonts que contrasten la informació donada? Un exemple és el cas de la carta sobre vacunació infantil. La font original, el rumor, la fake news, no tenia enllaços que donessin suport a l’opinió generada. La resposta, la carta de la metgessa, sí.
• A vegades són bromes. Saber l’autor i el lloc on es publica és important. Pot ser un Mundo Today que en fa humor o un compte irònic a Twitter que sembla real.

I la infografia acaba amb “pregunta als experts”. És una infografia per a biblioteques, tot i que hi ha molts tipus d’experts que et poden confirmar si una notícia és fake news o no.

Com els content curators.

Què fa la content curation per evitar les fake news?

La persona que s’encarrega de compartir contingut, seguint una estratègia, la content curator, segueix al peu les indicacions que marca IFLA. Perquè que es consideri ben feta, la content curation, es valida la informació, es fa referència a la font original quan es comparteix i sobretot és crítica amb la lectura, analitzant el que es llegeix.

Posa una content curator a la teva vida i assegura’t que el que comparteixes, sobretot si ets empresa o marca personal, no sigui una fake news.